Avui hi farè l'última entrada d'aquest blog, pareix que va ser l'altre dia quan vaig començar un camí junt amb les ciències de nou, amb molta por per l'experiència anterior però amb curiositat per veure com aniria aquesta vegada.
El camí ha segut llarg, hi ha hagut dies on els vells fantasmes de les antigues ciències intentaven sortir de nou, però per a eixos moments sempre he tingut el suport d'algun company o de JuanFra i gràcies a ells a dia d'avui puc dir que estic segura que les ciències i jo podem arribar a entendrens a la perfecció.
La utilització d'un blog per a mi també ha segut una novetat, i he anat mirant videos del Youtube per intentar resoldre xicotets problemes que m'anaven sortint, és una forma de poder avaluar als alumnes que m'ha cridat molt l'atenció i que m'ha agradat molt, així que segurament si tinc l'oportunitat la utilitzarè mès vegades.
No ha sigut una assignatura on sols hem donat matèria, hem après moltissimes coses de manera constructivista, hem format relacions personals que duraran al llarg del temps i sobretot hem tingut la grandissima sort de tenir un gran mestre que a mi personalment m'ha ajudat a voler una materia que pensava que mai arribaria a estimar.
Avui ha sigut el dia abans de l'examen, però és l'últim dia que faré el blog. Hem fet un repàs de tot el que hem vist sobre el tema dels éssers vius. Però abans de començar ha explicar que hem fet hui faré una reflexió sobre els animals.
És molt import que els xiquets coneguen el seu cos i les característiques que té, però també és important que coneguen que no són els únics que viuen a aquest planeta i que conviuen amb altres éssers vius com són les plantes i els animals. Amb aquest tema, per als xiquets és interessant i important que s'ensenye des de que són xicotets.
Per a repasar els continguts hem realitzat un questionari, a més de soldre dubtes.
Els continguts revisats avui han sigut, per una banda, la nutrició de les plantes (respiració i alimentació), la importància d'organismes autotrofs, la diversitat d'éssers vius.
Per altra banda les característiques principals dels animals que ens ajuden a saber la resta de caracterísitques, com el seu tamany, dents, potes, per saber on viu, que menja, etc.
En afegit, també hem pensat sobre els tres tipus d'alimentació (herbívors, carnívors i omnívors) i exemples de cadascún.
En quant a la realització de la teoria a mode de pràctiques, haviem de pensar un cas en el que pugueren pràcticar els xiquets què necessiten les plantes per a viure: com llum, aigua, oxigen, etc.
Per últim i englobant tot el que em donat, em confeccionat un mapa on plantegem les diferents funcions vitals i les diverses possibilitats de cadascuna d'elles:
Aquest blog conclou amb ésta entrada. Més avant, és possible que s'obriga una nova etapa i hi haja una segona part a aquest blog amb noves aventures, trets i activitats que puguen utilitzar els docent a les seues classes. Gràcies, per els que meu acompanyat en aquest viaje, espere que la infroamció aportada us haja sigut útil i que us haja agradat.
EL REGNE ANIMAL PER A XIQUETS i LES FUNCIONS VITALS
Com es nodreixen els animals?
Nutrició i alimentació no és el mateix, nutrició no és sols alimentació és també respiració, necessitem alimentar-nos d’oxigen per a poder viure.
Quines fonts d'aliments són utilitzades pels animals?
Herbívors, carnívors i omnívors.
Com a exemples d'aquests animals, hi tenim com a herbívors a l'hipopòtam, carnívors al lleó i omnívors els hòmens.
Quins aspectes de la morfologia poden indicar-nos el tipus d’aliment i hàbits alimentaris dels animals?
Depenent de la morfologia que tenen els animals hi podem arribar a saber si són animals herbívors, carnívors o omnívors.
Les dents esmolades serveixen per a desgarrar carn, per tant, les tindran tots els animals carnívors, per altra banda els animals herbívors tenen dents en forma de martell que serveixen per a maxacar les llavors.
Per altra banda, hem vist que les banyes serveixen a l'hora de poder aparellar-se, els guepards tenen les orelles xicotetes i molt obertes per a escoltar quan algú es mou al seu voltant.
Per acabar vàrem veure les cadenes tròfiques i les xarxes tròfiques, perquè els nens ho entenguen millor les representarem per mitjà d'un video.
Per començar avui la classe ens hem introduït de ple en el món de les plantes, món que a mi personalment m'agrada prou ja que he viscut tota la vida rodejada de camp i tot el relacionat amb ell hem motiva prou.
Com
sabem que el pes de l’arbre prové (Si mes no, la gran majoria) del CO2 de
l’aire?
Pots fer un experiment on les plantes no tinguen aire.
L’estructura de les plantes prové del aire, sinó no podrà obtenir carboni.
Marcar-lo en un isòtop radioactiu del oxigen (Utilitzant
H2O amb àtoms d’oxigen marcats).
Coses que necessiten les plantes per viure? Per a que una
planta puga viure hi necessitarà:
Fotosíntesi
CO2 + H2O+ llum+ sals minerals : Hidrats de carboni+O2
(evapora) + proteïnes (Poques)
Procés per el qual les plantes elaboren el seu propi
aliment.
Com
podem explicar aquest concepte als nostres xiquets d’infantil?
Us deixe aquest enllaç que us pot ajudar de manera molt mes visual a entendre el procés.
Reproducció
de les plantes
Hi ha dos tipus de reproducció:
· Asexual
· Sexual
(Flors)
Les plantes a partir dels gammets masculins o femenins es
reprodueixen, de normal les plantes no fecunden els gammets masculins als
femenins dins de la mateixa flor sinó que utilitzen algun element per a poder
traslladar els gammets (animals, vents etc.) Aquest mètode es diu pol·linització.
Com
expliquem la pol·linització als nostres alumnes d’infantil?
·Quines
estratègies utilitzen les plantes per cridar l’atenció dels animals?
Els seus colors vius e intensos que atrauen al insectes.
També hi haurà aus que amb el seu bec agafen pol·len i el
traslladen.
·
Perquè hi ha tants
tipus de flors diferents?
Perquè al estar fecundada per el pol·len d’una altra flor
(altra espècie) hi haurà tantes flors com pol·len les fecunden.
Que es un fruit?
El zigot que es forma dins de la flor es va desenvolupant
fins arribar a formar un fruit. ( El òvul fecundat per el pol·len en una flor
es converteix en el fruit).
Ja
tenim el fruit i dins s’han originat unes llavors, eixes llavors
originaran una nova planta, com es traslladen eixes llavors?
Volant ( a través de les aspes o uelets)
Animals: els
animals s’alimenten de fruites i al posar els seus excrements en un altre
lloc, les llavors cauen a eixe lloc. També hi ha llavors que s’apeguen a
la pell del animal com les agarrapunxes.
Per l’aigua:
hi ha plantes com els cocos i les nous que tenen la llavor protegida per
una closca, ho fan per diverses raons, els cocos per surar damunt de
l’aigua i poder traslladar-se d’un lloc a un altre.
Per explosió com
les vaines.
Hi ha plantes que tenen una massa carnosa al voltant de
les llavors (freses, kiwi) que els permet tenir aliment per a la germinació.
Per això algunes plantes no necessiten tenir terra per a germinar perquè ja
tenen el substrat. Un altre exemple es el del garrofer que les seues llavors
van en vaines, aquestes cauen a terra i es podereixen i fent abono per a que
germine la llavor
Tots
els fruits tenen llavor?
No, els platans i les
pinyes son mutacions naturals.
Avui es un dia molt bo, és el dia dels experiments!!
Per parelles he, fet tres classes d'experiments diferents que ara vos contarè.
El primer consistia en plantar en dos gots de plàstic dentilles, amb un coto-en- pèl banyat amb aigua. Laura i jo hem decidit que que anavem a experimentar que passava si a les dentilles no els pegava la llum del sol durant molt de temps.
El segón experiment consistia a plantar fulles de lletuga dins d'un pot també i mirar com anaven evolucionant aquestes sino tenien oxigen.
Per últim et tercer experiment consistia a plantar diverses llavors en una bayeta que estava banyada i mirar quines de les llavors anaven germinant primer o quines no germinaven.
Conforme han anat passant els dies hem vist com les dentilles germinaven pero perdien el seu color verd, ja que al no tenir llum solar no podien tenir clorofil·la, la lletuga es moria poc a poc i les llavors han germinat totes menys l'arròs que ha format una capa blanca... perquè serà?
Com podeu veure en la foto a banda dels experiments proposats per JuanFra, Laura i jo fem les nostres creacions i aquesta vegada, hem pegat una miradeta cap a la nostra infantessa i hem fabricat un telèfon amb dos pots de iogurt que haviem portat i un tròs de fil que hem trobat per classe. No he pogut trobar millor companya per a aquesta assignatura, juntes formem un molt bon equip.
Per començar avui em vist el curt anomenat "El regalo".
El vídeo que hem vist avui m'ha agradat molt perquè ens ajuda a veure la importància a vegades que tenen els animals sobre la nostra vida. Es pot veure com gràcies a la nova mascota el nostre protagonista que no volia eixir de casa ni fer res després de perdre una cama, es motiva i s'adona que encara que tinga les seues dificultats i haja d'adaptar-se un poc al seu entorn pot continuar fent les activitats que feia abans. El gosset li ensenya una gran lliçó i és que amb esforç, tenacitat i constància tot es pot aconseguir en aquest món. Després de veure el curt hem entrat en un debat sobre els videojocs i l'addicció que poden crear avui en dia als més jóvens. La meua opinió sobre el tema és molt clar, es tracta de posar límits. Els nens necessiten com en tot, tenir límits, i més davant d'un videojoc que si fas un mal ús d'ell et pot provocar un tipus d'addicció que com hem vist en el següent vídeo pot inclús arribar a fer que perdres totalment el control sobre tu mateix.
Nosaltres com a futurs docents dins de la nostra aula també haurem de posar uns límits i unes normes perquè els xiquets tinguen clar quines coses de cap manera es poden fer i quines seran les conseqüències de no complir aquestes normes.
Per finalitzar la classe hem començat amb les exposicions sobre els nostres animals preferits. Jo he exposat la primera i no he fet al meu animal preferit, he fet un animal que crec que es pot treballar perfectament a infantil en els més menuts ja que es un animal molt proper a ells. Us deixe l'enllaç del meu prezi per si en un futur us pot ajudar per a qualsevol cosa.
Per començar el dia d'avui i com en habitual en aquesta assignatura hem vist un curt anomenat "The easy life". Aquest curt tracta sobre esforçar-se en la vida però poder aconseguir els teus objectius.
Pense que és molt important que tot el món es planteja uns objectius als quals poder arribar tard o prompte, objectius sempre realistes perquè si no després sentim frustració, però objectius al cap i a la fi. Quan una persona no s'esforça per aconseguir allò que vol i intenta agafar el camí fàcil, segurament no es realitzarà com a persona i tard o prompte li passarà el que li ha passat a la xiqueta del curt que es convertirà en "una nina".
Vivim en una societat on ens eduquen per a competir els uns contra els altres i qui més destaca a la fi és qui sol arribar als "grans llocs de treball".
Està clar que qui alguna cosa vol en aquesta vida seu ha de treballar però sempre esforçant-se, passet a passet i sense perdre mai la motivació per allò que sempre has volgut, aquest és el secret segons el meu punt de vista per a anar creixent i madurant.
Després del curt hem corregit l'activitat de la làmina, on havíem de preguntar als nens quin dels dibuixos que apareixen en ella són éssers vius i per què.
Ja que tinc la sort de poder comptar amb nens sempre que ho necessite per la meua feina els vaig ensenyar la làmina a un nen de la classe de 3 anys, a un nen de 4 i a un nen de 5 anys.
El que és m'ha cridat l'atenció de les seues respostes ha sigut que consideren a l'os de peluix un ésser viu perquè parlen amb ell, i el cotxe perquè es meneja i els porta als llocs on ells volen.
Després d'exposar l'activitat Juanfra ens ha explicat que molts nens tendeixen a personificar alguns objectes o que de vegades degut a les pel·lícules o dibuixos que veuen en la tele creuen que éssers inerts com pot ser un cotxe tenen vida. A aquestes edats els nens classifiquen depenent del que ells consideren "vida" i no segons les funcions vitals.
Per finalitzar i com estem en la setmana del llibre JuanFra ens ha dut diversos llibres sobre ciència que ens poden ajudar en un futur. Ha repartit un a cadascú i el pròxim dia l'haurem de presentar. Aquest és el que a mi m'ha tocat.
Per a començar la classe d'avui i com és molt normal amb aquesta assignatura hem vist un curtmetratge anomenat "Front of the class".
En aquest curt i podem veure a un xiquet que té la malaltia de Toureg i com és discriminat en un principi per tot el món perquè és molt més fàcil llevar-se un problema de damunt que ajudar al nen a què s'integre. Encara sort que sempre queda gent com el director de l'escola que fa entendre a la resta de la comunitat educativa que si tractem a un nen amb algun tipus de dificultat de la mateixa manera que tractem a la resta segurament aquest nen viurà més feliç, s'integrarà i nosaltres podrem desenvolupar la nostra feina amb molta més satisfacció.
Després d'aquest vídeo introductori, la meua companya Laura ha exposat el seu animal, en aquest cas la vaca i ens ha explicat les característiques d'aquesta, d'on ve, com es reprodueix etc.
Per finalitzar la classe, cadascú ha fet al seu home-gespa. Aquesta activitat la podrem realitzar en xiquets d'infantil i resultarà molt motivadora per a que els nens es facen carreg cadascun del seu home-gespa i per a que vagen adonant-se del canvis que es produeixen al anar creixent l'herba.
Avui hem començat la segona part de l'assignatura que va sobre els éssers vius!
Aquesta part sí que em pareix molt més interessant que la primera i per això vaig molt més motivada. Per començar la classe com cada dia hem vist el curtmetratge anomenat: "Lemonade vs orange a love story animated short film movie".
Aquest curt ens dona dues clares lliçons, per un costat ens ensenya el roin que pot ser la competitivitat entre les persones. Aquest sentiment pot arribar a ser tan gran que no t'importa xafar a persones que estimes pel simple fet d'arribar més lluny que elles en els objectius plantejats. Al final ens adonem que si fem la feina conjuntament arribem molt més lluny que si anem xafant-nos els uns als altres!
Per una altra banda ens ensenya la importància de no perdre els costums tradicionals davant de les modernitats, en aquest cas ens posa l'exemple dels sucs que es feien de forma tradicional als que hi ha al final del curt que són prefabricats. Hem de fomentar la feina tradicional i de les xicotetes empreses davant de les grans superfícies, ja que així ajudarem molt més al desenvolupament del poble. Finalment hem entrat en matèria amb la pregunta: Perquè hi ha tanta diversitat a la natura?
La major part de la comunitat científica afirma que a partir del big bang.El nostre planeta abans tenia una temperatura molt elevada on era impossible tenir vida. Durant anys es va refredar poc a poc, tenim terra, aigua i una temperatura mitjanament alta i en eixes condicions es va produir una descàrrega elèctrica (eren els trons) i es originar un primer caldo on van sorgir les primeres bateries i d'ací altres éssers vius unicel·lulars, després pluricel·lulars i amb l'evolució van anar modificant-se el pluricel·lular.
Que és un ésser viu?
És un conjunt d'àtoms i mol·lècules que formen una estructura organitzada i complex que es relaciona amb l'ambient i amb un intercanvia de matèria energia d'una forma ordenada i que té la capacitat d'exercir les funcions bàsiques de la vida d'una forma ordenada i que té la capacitat d'exercir les funcions bàsiques de la vida que son la nutrició, la relació i la reproducció de tal manera que els éssers vius actuen i funcionen per si mateixos sens pedre el seu nivell estructural fins la seua mort.
La mínima longetivitat d'un ésser viu es d'un dia i la té el mosquit.
Quina és la unitat bàsica per la qual estan formats tots els éssers vius? La cèl·lula; per a aprofundir un poc mes en aquest tema posaré un esquema dels diferents tipus de cèl·lules que puga'm trobar.
Quines funcions necessita realitzar un ésser viu per a viure? Les funcions bàsiques que realitzen els éssers humans per a poder viure són:
Per començar la sessió d'avui hem vist aquest vídeo. Us sonarà perquè l'he gastat per a clarificar conceptes en entrades anteriors.
És
un vídeo resum de tot el que hem vist fins al moment referent a massa, volum,
propietats específiques de la matèria que ens permetixen diferenciar uns
elements d’uns altres i propietats generals.
Per
als nostres nens d’infantil hem de tenir clara una cosa, sempre que puguem
ensenyar-los conceptes a través d'exemples demostrables serà molt millor que en
vídeos, fotos o sols amb una explicació.
Després
del vídeo introductori hem repassat els conceptes que ja sabíem i hem ampliat
una mica més els coneixements. Avui he aprés que els romans van ser els primers
a comparar dos objectes en la balança romana. Van agafar una fusta i van posar
un cordell i als extrems 2 plats i ho van agafar del centre. Mesuraven el patró
en les coses que anaven posant.
Podem
mesurar totes les característiques de la matèria?
Magnitud:
tot allò que es pot mesurar és magnitud
•
Sabor.......................no
•
Temperatura............si de fusió
•
Duresa.....................si graus de duresa hi ha materials més durs i menys
durs. Resistència a ser ratllat per un altre material. El diamant és el
material més dur perquè és el que presenta més resistència a ser ratllat sols
es pot ratllar per ell mateix. Té 7 graus de duresa. El menys dur x exemple el
guix que es pot ratllar amb l’ungla.
•
Elasticitat..................si puc mirar molt aguanten abans de trencar-se,
posar-li diverses forces i veure si es trenca o no.
•
Olor.........................no
•
Color........................no
•
Textura...................no
•
Densitat...................si
Després
hem continuat ampliant el concepte de densitat. Com ja sabem la densitat la
traguem dividint la massa amb el volum.
té, 13,6 gr/cm3
MERCURI DENSITAT 13,6 GR/CM3
DENSITAT DE L'AIGUA 1 GR/CM3
Aleshores
una garrafa de 5 litres plena d’aigua té una densitat de 5 quilos.
Una
garrafa de 5 litres plena de mercuri té una densitat de 68 quilos
Que
pesa més un quilo de plom o un quilo de palla?
La
palla pesa un poc menys perquè encara que pesen el mateix la força d'empenta es major en la palla la qual cosa provocarà que el seu pes varie mínimament.
Un altre exemple on podem veure açò és en una fulla d'un foli, tires la fulla plana i tires la mateixa fulla feta una bola, a priori pesen el mateix pero la força d'empenta farà que una de les dues pese mes que l'altra.
En conclusió, el
volum d’un objecte és sempre el mateix o pot variar?
El
volum d’un objecte sí que pot canviar, exemple fulla arrugada i fulla normal, globus buit i globus ple i les barres de pa.
Per
començar la classe d'avui i tenint en compte que estem molt a prop del 8 de
Març hem vist un curt relacionat amb la ciència i el genere.
Després
hem fet una xicoteta reflexió sobre molts científics coneguem i moltes
científiques i a mi m'ha cridat molt l'atenció que sols coneixia el nom d'una
científica Marie Curie.
En
el curt se'ns dona el nom de diverses científiques i dels seus descobriments
però sobretot m'ha cridat l'atenció un nom James Barry cirugia del exèrcit
britànic que en morir es va descobrir que era una dona.
Històries
com aquestes ens fan pensar fins a quin punt hem arribat de vegades les dones
per simplement tenir els mateixos drets que un home, perdre la seua identitat i
haver de fingir que eres una persona que en realitat no eres, es el coste que
moltes vegades hem de pagar per poder complir els nostres somnis.
Una
vegada finalitzada aquesta xicoteta reflexió ens em introduït de nou en MATÈRIA
i avui li ha tocat el torn a uns nous membres de la família científica, el
VOLUM i la DENSITAT.
El
volum és la quantitat d'espai que ocupa un cos, com més matèria més volum, es
mesura en m3.
La
densitat és la divisió entre la massa d'un objecte i el volum que ocupa. Es
representa per mitjà d'aquesta fórmula
Per
a entendre aquest concepte Juanfra ens ha explicat la història d'Arquimides i
la corona del rei Hieron.
El
volum de qualsevol cos es pot mesurar tirant-lo dins de l'aigua, mesures el que
ha pujat el nivell d'aigua abans i després de tirar l'objecte i traus el seu
volum.
1 cm
3 és igual a un dau
1dm3
és igual a un cartó de llet
1m3
és igual a una llavadora
El
volum d'un cos es trau multiplicant l'ample pel llarg.
Per
finalitzar la classe hem hagut de mesurar diferents objectes per poder traure
el seu volum aquests han sigut els resultats meus i de Laura.
Com
cada sessió hem començat veient un curtmetratge que aquesta vegada anava sobre aprendre ciència.
Després
de debatre una estona sobre la manera en què ens venien a nosaltres les
ciències hem jugat a un joc de Quim (observació).
Aquests
jocs consisteixen a veure quina quantitat d'informació eres capaç de retenir en
un temps determinat. Juanfra ens ha posat una imatge amb diversos objectes des
de xiquets fins a pedres i teníem que intentar memoritzar-les totes. Hi havia
20 imatges de les quals jo he sigut capaç de retenir 16!!!!, no està gens mal,
pensava en realitat que recordaria moltes menys, de vegades segueix
sorprenent-me a mi mateixa, ja que segueix sense confiar en totes les
capacitats que tinc (que boba estic).
Quan
hem acabat aquesta activitat que tractava de què fórem bons observadors (tot
científic ha de ser-ho) hem entrat de ple en matèria.
Hem
fet un breu repàs del que es va dir la classe anterior sobre la matèria,
matèria és tot allò que té un pes i un volum, es pot classificar atenent a
diversos criteris.
I
ara afegim un xicotet pas mes als nostres coneixements, la matèria la podem
trobar en 5 ESTATS:
Sòlid
Líquid
Gasos
Plasma
(entre sòlid i líquid)
Condensat de Bose Einstein ( entre el gas i el líquid)
Després
de descobrir que hi ha 5 estats jo pensava que sols hi havien 3, m'he posat a
indagar una mica més sobre aquests dos estats desconeguts per a mi.
He
trobat un vídeo en el YouTube on xiquets de primària han fet un experiment per
descobrir que és això del plasma.
Després
he intentat trobar algun experiment en escoles per fer entendre als més menuts
que és el Condensat de Bose- Einstein i sols he trobat aquest, que no ajudarà molt per a infantil però si que m'ha ajudat a mi a entendre un poc millor aquest cinquè estat de la matèria.
Una
vegada hem indagat un poc mes sobre els estats de la matèria li ha tocat el
torn a definir el que és pes i el que és massa.
Que
és el pes?
És
la força que la matèria exerceix sobre un altre cos. (Com a curiositat vaig
traure el meu pes i el de 499,8 n/kg)
Que
és la massa?
És
la quantitat de matèria que hi ha.
Com
a exemple direm que un astronauta pesa menys en la lluna perquè la força de la
gravetat de la lluna és menys a la de la Terra encara que la matèria en els dos
llocs és la mateixa.
Per
últim i abans de fer el nostre primer experiment em après que vol dir això de
la LLDLM que no és una altra cosa que la llei de conservació de la matèria. La
matèria no es crea ni es destrueix simplement es transforma.
Com
a exemple hi tenim un tronc que en posar-lo al foc es transforma una part en
cendra i l'altra en gasos (diòxid de carboni+vapor d'aigua).
Per
a finalitzar la classe hem fet el nostre primer experiment, us deixe a
continuació el vídeo perquè pugueu gaudir tant com ho he fet jo, me quedat en
gana de molt més!
Per
a començar la sessió d'avui i com cada dia des de principi de quadrimestre hem
visualitzat un curt que en aquest cas jo ja havia vist en una altra assignatura
"El sistema educativo es anacronico".
Aquest
curt ens fa obrir els ulls sobre la forma que tenim moltes vegades de treballar
en les escoles.
Pareix
que de vegades ens resistim a pegar eixe canvi que ajudaria al fet que
l'educació és veguera d'una altra manera. Tenim al nostre abast una quantitat
d'informació il·limitada a través de les noves tecnologies i ens seguim
obstinant moltes vegades en què els xiquets seguisquen aprenent com fa 50 anys,
això provoca que els nostres xiquets estiguen avorrits i directament perdre'n
interés en què s'està ensenyant a l'escola. Una de les conseqüències més
immediates de la falta de motivació serà pensar que els nostres xiquets no
atenen a classe i arribar a diagnosticar-los amb un TDH en un futur.
A
banda de tot l'esmentat anteriorment també podríem entrar en un altre tipus de
debat, estem realment motivant als nostres alumnes en les aules o quan aquests
se'n ixen un poc del guió marcat els tallem de seguida les ales. Hauríem de
pensar que cadascun dels nostres nens tindrà unes motivacions diferents i és
justament en aquesta etapa quan més els podem deixar desenvolupar la seua
creativitat, motivar-los en allò que els agrada i que així puguen desenvolupar
tot el seu potencial.
Després
d'aquesta introducció ja ens hem posat de ple en la matèria que tocava avui i
hem començat el tema de la matèria. Juanfra ens ha proposat que diguérem
parelles de coses totalment diferents com per exemple, el cotó i el ferro, les
pedres i els arbres, el fang i el pa... aquesta primera part ha sigut la
facileta per o ara venia el complicat... ¿¿que tenen totes aquestes coses en
comú?? Doncs que totes tenen MASSA I VOLUM, aleshores podem definir la Matèria
com tot allò que té una massa i un volum.
Com
m'ha entrat curiositat sobre el tema he buscat per internet un vídeo que em
servirà per a intentar explicar als nens que és això de la MATÈRIA.
Juanfra
ens ha ensenyat un experiment que m'ha paregut molt original i molt fàcil per a
poder aplicar en una classe d'infantil per a ensenyar als més menuts que tot el
que hi ha té un pes.
Hem
posat un globus buit damunt d'una bàscula i l'hem pesat, el globus pesava
1,4gr, després hem inflat el globus i l'hem tornat a pesar en aquesta ocasió el
globus pesava 1,8gr. Com podem observar el globus ple té un pes major que el
globus buit.
Per
finalitzar la sessió d'avui Juanfra ens ha repartit 3 fulles on hi havien
diferents objectes que havíem de classificar segons els criteris que nosaltres
ens inventarem i una fulla que ja estava classificada i que havíem d'endevinar
quin criteri de classificació s'havia seguit, t'atreveixes a intentar-ho?
Recordeu!!!
No hi ha un sol criteri vàlid per a fer classificacions, cal fomentar tot tipus
de classificacions amb creativitat.
Com cada classe hem començat aquesta vegada per un video del mètode científic en ell es pot veure com es fa un experiement amb unes plantes, s'elaboren unes hipòtesis i finalment s'arriba a una conclusió.
Com era d'esperar les plantes no creixen mès per tenir algu que els estiga tocant música.
Despres d'una xicoteta posada en comú en classe hem apres que el mètode científic esta format pels següents punts:
Observació
Hipòtesi
Experimentació
Resultats
Junt amb una companya hem realitzat un mapa conceptual sobre els processos del mètode científic.
