Avui
ha sigut un dia especial, tenia entrades per veure el Barça-Valencia, fet que
era impossible compaginar amb la classe de ciències naturals. He demanat els permisos necessaris i cap a Valencia he
marxat. Com
no he estat en classe li he demanat a Àngela que m'explicara tot allò que m he
perdut avui. Per començar m'ha dit que han vist un vídeo on hi havia uns nens
que no volien anar a l'escola i després han fet un tipus examen. Com que les
preguntes estan colgades he decidit fer-lo i després comprovar les vertaderes
respostes, i aquests han sigut els resultats.
https://docs.google.com/uc?export=download&id=1PYsS0uPF_U9QHvg9uz2MjFQ_NsbuQnVB
He
tingut molta sort, ja que al copiar les preguntes en un foli per poder
contestar-les he copiat tots els enunciats i m'he adonat que en el número 8
sols et demanava que contestares a certes preguntes. Que he aprés de tot açò??,
que he de llegir molt bé un examen abans de començar a fer-lo.
Vivim
en una societat en la qual la pressa pot en nosaltres com vam veure en el curt
que Juanfra ens va posar el primer dia de classe. Pareix que estiga'm en una
carrera constant per veure qui pot arribar abans a una meta, però realment
estem gaudint del camí?? Jo pense que moltes vegades no, estem molt més pendent
de tot el que hem de fer que realment del que estem fent en aquest moment.
Amb
tot açò m'ha vingut al cap una experiència personal que m'agradaria compartir
perquè a mi em va venir molt bé fa ara quasi un any.
Fa
365 dies la meua vida era totalment diferent, vivia en ma casa, al meu poble,
independitzada dels meus pares, tenia una feina estable on feia més de 10 anys
que treballava, una rutina que em permetia treballar de dilluns a divendres
sols fins a les 3 i després tindre totes les vesprades i caps de setmana
lliures per a mi (si, realment vivia molt bé!!) però alguna cosa que funcionava
perquè jo em sentia com si no visquera. Tenia la sensació que tot el meu
voltant girava i avançava i jo m'havia quedat parada observant a la resta. En
tan gran es va convertir eixa sensació que quan anava a treballar (he tingut un
treball durant anys que m'ha omplit moltíssim perquè estava rodejada d'allò que
m'agradava, xiquets) no gaudia ja en la meua feina, la feia de manera
sistemàtica perquè després de tant d'any fent el mateix el teu cap
automàticament realitza les accions, quedava en la meua colla d'amics/gues i
estava sense estar, perquè el meu cap no estava en el present, no tenia atenció
plena en allò que realitzava, estava immers en altres pensaments.
Doncs
bé, un dia vaig conéixer una persona que em va parlar del Mindfullnees i
l'atenció plena, i d'ençà que vaig començar a practicar aquesta tècnica
realment vaig aprendre a gaudir en cada moment del què faig (perquè els
problemes, preocupacions o el que siga que tingues al cap seguiran ahí després)
no vaig ser conscient realment de tot el que m'estava perdent al meu voltant.
Tal vegada cregueu que no és important fixar-se en els xicotets detalls, estar
realment 100x100 gaudint de cada moment però res més lluny de la realitat, no
sabeu la quantitat d'informació i aprenentatge que ens estem perdent dia a dia
per estar immersos en preocupacions, objectius, feines i no poder gaudir de
tots els moments com toca, simplement hem d'aprendre a organitzar un poc la
nostra ment i saber que encara que visca'm en una societat que ens obliga a
competir diàriament contra els demes i contra nosaltres mateixos, nosaltres
podem decidir quin camí prendre i tornar a gaudir dels xicotets moments que a
la fi són els que realment ens fan créixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada