27 de Febrer: Classifiquem?

Per a començar la sessió d'avui i com cada dia des de principi de quadrimestre hem visualitzat un curt que en aquest cas jo ja havia vist en una altra assignatura "El sistema educativo es anacronico".

Aquest curt ens fa obrir els ulls sobre la forma que tenim moltes vegades de treballar en les escoles.

Pareix que de vegades ens resistim a pegar eixe canvi que ajudaria al fet que l'educació és veguera d'una altra manera. Tenim al nostre abast una quantitat d'informació il·limitada a través de les noves tecnologies i ens seguim obstinant moltes vegades en què els xiquets seguisquen aprenent com fa 50 anys, això provoca que els nostres xiquets estiguen avorrits i directament perdre'n interés en què s'està ensenyant a l'escola. Una de les conseqüències més immediates de la falta de motivació serà pensar que els nostres xiquets no atenen a classe i arribar a diagnosticar-los amb un TDH en un futur.

A banda de tot l'esmentat anteriorment també podríem entrar en un altre tipus de debat, estem realment motivant als nostres alumnes en les aules o quan aquests se'n ixen un poc del guió marcat els tallem de seguida les ales. Hauríem de pensar que cadascun dels nostres nens tindrà unes motivacions diferents i és justament en aquesta etapa quan més els podem deixar desenvolupar la seua creativitat, motivar-los en allò que els agrada i que així puguen desenvolupar tot el seu potencial.

Després d'aquesta introducció ja ens hem posat de ple en la matèria que tocava avui i hem començat el tema de la matèria. Juanfra ens ha proposat que diguérem parelles de coses totalment diferents com per exemple, el cotó i el ferro, les pedres i els arbres, el fang i el pa... aquesta primera part ha sigut la facileta per o ara venia el complicat... ¿¿que tenen totes aquestes coses en comú?? Doncs que totes tenen MASSA I VOLUM, aleshores podem definir la Matèria com tot allò que té una massa i un volum.

Com m'ha entrat curiositat sobre el tema he buscat per internet un vídeo que em servirà per a intentar explicar als nens que és això de la MATÈRIA.

Juanfra ens ha ensenyat un experiment que m'ha paregut molt original i molt fàcil per a poder aplicar en una classe d'infantil per a ensenyar als més menuts que tot el que hi ha té un pes.

Hem posat un globus buit damunt d'una bàscula i l'hem pesat, el globus pesava 1,4gr, després hem inflat el globus i l'hem tornat a pesar en aquesta ocasió el globus pesava 1,8gr. Com podem observar el globus ple té un pes major que el globus buit.

Per finalitzar la sessió d'avui Juanfra ens ha repartit 3 fulles on hi havien diferents objectes que havíem de classificar segons els criteris que nosaltres ens inventarem i una fulla que ja estava classificada i que havíem d'endevinar quin criteri de classificació s'havia seguit, t'atreveixes a intentar-ho?

Recordeu!!! No hi ha un sol criteri vàlid per a fer classificacions, cal fomentar tot tipus de classificacions amb creativitat.

20 de Febrer: El mètode científic

Com cada classe hem començat aquesta vegada per un video del mètode científic en ell es pot veure com es fa un experiement amb unes plantes, s'elaboren unes hipòtesis i finalment s'arriba a una conclusió.

Com era d'esperar les plantes no creixen mès per tenir algu que els estiga tocant música.

Despres d'una xicoteta posada en comú en classe hem apres que el mètode científic esta format pels següents punts:

• Observació
• Hipòtesi
• Experimentació
• Resultats

Junt amb una companya hem realitzat un mapa conceptual sobre els processos del mètode científic.

15 de Febrer: Que hi haurà?

Avui hem començat la sessió en un vídeo sobre unes frases que a mi personalment m'han fet reflexionar molt. Vos convide a escoltar un trosset  i que vosaltres mateixos reflexioneu.

Aquest vídeo que molta gent atribueix a Pablo Neruda en realitat és d'una autora portuguesa que li diuen Martha Madeiros. La idea de Juanfra era que nosaltres diguérem que pareix de Pablo Neruda però Àngela que esta feta un espòiler professional i prompte ens ha descobert qui era la vertadera autora. En conclusió no et pots fiar de les coses que es diuen per internet perquè simplement moltes vegades no són certes.

Després d'aquesta introducció hem fet una pràctica que consistia a esbrinar que hi havia dins d'una caixa que Juanfra ens ha repartit sense obrir ni trencar la caixa.

1. Mètode indirecte pel qual ens ajude a definir les característiques del contingut de la caixa.

·         - Sacsejar la caixa per escoltar quin soroll fa.

·        -  Pesem la caixa buida i la nostra per saber el pes de què hi ha dins.

·        -  Olorem la caixa.

·         - Mesurar la capacitat interior de la caixa buida.

Després d'escoltar el soroll de la caixa podem obtenir informació sobre el material i el nombre d'objectes, la grandària d'aquests.

2. Fer una taula amb aparells de mesura i l'acció que faríem amb ells.

Aparell de mesura	Accions
La mà	Sacsejar
La oïda	Escoltar
El nas	Olorar
Pes	Mesurar la massa
Cinta mètrica	Mesurar la grandària interior

3. Apunta les dates obtingudes.

Acció realitzada	Resultat obtingut
Sacsejar	Hi ha més d’un objecte dins
Escoltar	Hi ha un nombre elevat d’objectes partits
Olorar	No feia olor a res
Mesurar la massa	Buida: 77g.  Caixa nostra: 138,8 Massa del contingut: 61,8
Mesurar el volum interior	10cmx6cmx3,5cm

4. Analitza les dades obtingudes i fes conclusions.

Les conclusions a les que hem arribat és que el contingut de la nostra caixa te forma de granulat, esta plena de molts objectes petits, creguem que mes de 50, el soroll no es metàl·lic. El volum de la caixa es de 210cm3.

5. Hipòtesis

La hipòtesis a la que hem arribat es que la caixa estava plena de arròs.

Aquest tipus d’activitats es realitzen molt en les classes d’infantil ja que els nens tenen molta curiositat i els encanta portar objectes i que la resta de la classe els endevine.

En el cole on jo treballava una activitat que es feia cada setmana en el protagonista de la setmana es que portava un objecte de sa casa empaquetat i la resta de companys havien de fer-li preguntes sobre l’objecte, la mestra anava apuntant les respostes i després entre tots han de dir de quin objecte es tracta.

Activitat proposada per a la classe d’infantil

Desenvolupament de l’activitat: La mestra posarà una safata amb un objecte al seu interior. El nen amb els ulls tapats i sols amb el tacte haurà de tocar l’objecte i a través de les preguntes que farà a la resta de la classe haurà de descobrir de quin objecte es tracta.

L’objectiu principal d’aquesta activitat és que els nens es donen compte que per mitjà de la manipulació, en aquest cas, es poden descobrir diverses característiques d’un objecte en concret.

13 de febrer: Mètode Montessori, deixem de ser desconeguts per a começar a ser un grup

La sessió d'avui es plantejava molt interessant, Juanfra havia decidit que, ja que aquesta setmana era la setmana de l'educació i hi havia una serie de xarrades que pareixien interessants que acudirem a una d'elles. El tema elegit va ser la metodologia Montessori (jo particularment havia sentit parlar tan bé d'ella que estava molt motivada, volia saber més sobre aquest mètode). 

Després de fer-nos una breu introducció sobre el mètode i dir-nos que és un mètode molt car i que el millor és tenir una escola pròpia per a poder dur-lo avant completament ens han explicat com es divideixen els xiquets en les escoles Montessori. 

Aquest punt sí que m'ha paregut interessant, ja que jo també he pensat moltes vegades que si les escoles mesclaren a nens de diferents edats, els més majors podrien ajudar en l'aprenentatge dels més menuts, seria una manera d'aprendre molt més enriquidora. Aquesta reflexió em porta a una escola que vaig tindre la sort de conéixer en una assignatura del primer quadrimestre, l'escola O'Pelouro.

Us deixe l'enllaç a la seua pàgina web per si voleu pegar-li una miradeta, ja que la seua pedagogia em va resultar molt interessant.

http://www.opelouro.com/es/index.html

Continuant amb la xerrada Montessori ens han explicat que el mètode utilitzat és un mètode científic, ja que està basat en l'observació.

A continuació vos deixe un breu vídeo on s'explica el mètode Montessori en 12 senzills passos per si algú no ha sentit parlar d'aquest mètode i vol fer-se una idea.

Finalment ens han fet una explicació sobre el material Montessori, ens han explicat com van la torre rosa i les barres roges.

Com a conclusió a aquesta xerrada he de dir que he eixit molt despagada d'ella, pense que la xerrada no estava molt ben organitzada, ja que la tecnologia fallava en molts moments, fet que no ajudava a seguir la xerrada, a més l'home que feia l'exposició es perdia cada dos per tres i això provocava que nosaltres perdérem el fill també de l'exposició. Per últim mencionar que el mètode Montessori com moltes altres metodologies hi té coses bones i coses que és més difícil aplicar en l'aula per tant el millor és agafar un poc de cada metodologia per poder formar un mètode que s'acople perfectament a les necessitats que tu i tingues en eixe moment en l'aula.

8 de Febrer: Que no he aprés avui?

Avui ha sigut un dia especial, tenia entrades per veure el Barça-Valencia, fet que era impossible compaginar amb la classe de ciències naturals. He demanat els permisos necessaris i cap a Valencia he marxat. Com no he estat en classe li he demanat a Àngela que m'explicara tot allò que m he perdut avui. Per començar m'ha dit que han vist un vídeo on hi havia uns nens que no volien anar a l'escola i després han fet un tipus examen. Com que les preguntes estan colgades he decidit fer-lo i després comprovar les vertaderes respostes, i aquests han sigut els resultats.

https://docs.google.com/uc?export=download&id=1PYsS0uPF_U9QHvg9uz2MjFQ_NsbuQnVB

He tingut molta sort, ja que al copiar les preguntes en un foli per poder contestar-les he copiat tots els enunciats i m'he adonat que en el número 8 sols et demanava que contestares a certes preguntes. Que he aprés de tot açò??, que he de llegir molt bé un examen abans de començar a fer-lo.

Vivim en una societat en la qual la pressa pot en nosaltres com vam veure en el curt que Juanfra ens va posar el primer dia de classe. Pareix que estiga'm en una carrera constant per veure qui pot arribar abans a una meta, però realment estem gaudint del camí?? Jo pense que moltes vegades no, estem molt més pendent de tot el que hem de fer que realment del que estem fent en aquest moment.

Amb tot açò m'ha vingut al cap una experiència personal que m'agradaria compartir perquè a mi em va venir molt bé fa ara quasi un any.

Fa 365 dies la meua vida era totalment diferent, vivia en ma casa, al meu poble, independitzada dels meus pares, tenia una feina estable on feia més de 10 anys que treballava, una rutina que em permetia treballar de dilluns a divendres sols fins a les 3 i després tindre totes les vesprades i caps de setmana lliures per a mi (si, realment vivia molt bé!!) però alguna cosa que funcionava perquè jo em sentia com si no visquera. Tenia la sensació que tot el meu voltant girava i avançava i jo m'havia quedat parada observant a la resta. En tan gran es va convertir eixa sensació que quan anava a treballar (he tingut un treball durant anys que m'ha omplit moltíssim perquè estava rodejada d'allò que m'agradava, xiquets) no gaudia ja en la meua feina, la feia de manera sistemàtica perquè després de tant d'any fent el mateix el teu cap automàticament realitza les accions, quedava en la meua colla d'amics/gues i estava sense estar, perquè el meu cap no estava en el present, no tenia atenció plena en allò que realitzava, estava immers en altres pensaments.

Doncs bé, un dia vaig conéixer una persona que em va parlar del Mindfullnees i l'atenció plena, i d'ençà que vaig començar a practicar aquesta tècnica realment vaig aprendre a gaudir en cada moment del què faig (perquè els problemes, preocupacions o el que siga que tingues al cap seguiran ahí després) no vaig ser conscient realment de tot el que m'estava perdent al meu voltant. Tal vegada cregueu que no és important fixar-se en els xicotets detalls, estar realment 100x100 gaudint de cada moment però res més lluny de la realitat, no sabeu la quantitat d'informació i aprenentatge que ens estem perdent dia a dia per estar immersos en preocupacions, objectius, feines i no poder gaudir de tots els moments com toca, simplement hem d'aprendre a organitzar un poc la nostra ment i saber que encara que visca'm en una societat que ens obliga a competir diàriament contra els demes i contra nosaltres mateixos, nosaltres podem decidir quin camí prendre i tornar a gaudir dels xicotets moments que a la fi són els que realment ens fan créixer.

6 de Febrer: "Beneita ignorància"

El curt d'avui ha anat sobre la ignorància que podem tindre pel desconeixement de certs temes. Molta gent pel simple fet de no haver acabat els estudis primaris té una falta de coneixements bàsics molt forta, però si anem molt més enllà, tal vegada, ens hauríem de preguntar perquè aquesta gent no ha volgut acabar els seus estudis. No cal jutjar de primera mà (encara que tots ho fem i jo la primera) perquè moltes vegades no per tindre títols superiors una persona pot conéixer més d'un tema. Simplement la falta d'interés i motivació fa que en certes matèries tinguem uns coneixements molt més reduïts que en altres (aquest degué ser el meu cas amb les ciències).

Com a futurs docents haurem d'intentar que els nostres alumnes sempre tinguen una actitud de motivació cap als aprenentatges que estem intentant que assolisquen. Quan una persona es troba motivada sempre vol més, conéixer més, investigar més, saber més i aquest és el tipus d'aprenentatge que hem de fomentar perquè aquest serà el que perdure al llarg del temps en la nostra ment.

 Avui en dia hi ha moltes poques matèries ja no sols en les escoles sinó en les universitats en les quals tu et sentigues motivat per aprendre. La majoria de les assignatures per exemple que es donen en la universitat tenen l'objectiu  que memoritzes, ho vomites tot en un examen i uns quants dies després ja no tens ni idea del que has aprés.

Per tot açò pense que Juanfra està posant tant d'interés en què entenga'm tot el que a poc a poc va explicant-nos, perquè el seu objectiu, no para de repetir-ho des del primer dia és que entenga'm tot el que estem treballant.

Després un breu debat en acabar el curt Juanfra ens ha repartit un xicotet qüestionari de preguntes que en principi pareixien senzilles i que algunes jo pensava que sabia segur. A continuació us deixe el qüestionari i us recomane fer-lo i després comparar les vostres respostes amb les vertaderes respostes a veure si sou gent de ciència popular o bons científics.


1.- Atracció que exerceix la Terra sobre totes les coses:

Patadas a la Ciencia, los astronautas sí pesan: 
https://www.canaldeciencias.com/2013/01/08/errores-conceptuales-de-la-ciencia-popular-los-astronautas-si-pesan/ 

2.- L'augment de pes que experimenta un arbre:

Pregunté de qué estaban hechos los árboles y no creerás lo que aprendí: 
http://omicrono.elespanol.com/2014/08/pregunte-de-que-estaban-hechos-los-arboles-y-no-creeras-lo-que-aprendi/ 

3.- Perill de dormir amb un altre ésser viu a la mateixa habitació tancada:

El falso mito sobre el peligro de dormir en una habitación con plantas: 
http://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/el-falso-mito-sobre-el-peligro-de-dormir-en-una-habitacion-con-plantas/

4.- Igual temperatura dels objectes presents en una mateixa habitació que té igual temperatura:

¿Por qué sentimos algunos materiales más fríos que otros?:
https://www.xatakaciencia.com/sabias-que/por-que-sentimos-algunos-materiales-mas-frios-que-otros

5.- Combustió de la gasolina i gasos expulsats:

¿Qué es la emisión de CO2 por kilómetro recorrido?
http://www.microsiervos.com/archivo/ecologia/que-es-emision-co2-kilometro-recorrido.html 

6.- Duració del dia i la nit:

¿Por qué son los días más cortos tras el solsticio de verano?:
https://noticias.eltiempo.es/por-que-son-los-dias-mas-cortos-a-partir-de-ahora/

Si sou gent de ciència popular com jo a l'haver comprovat les respostes us adonareu de la quantitat de coses que pensàveu que sabíeu i de les que esteu totalment equivocats. 

El que més m'ha cridat a mi l'atenció ha sigut la pregunta de les plantes, tota la vida pensant que no es podien tenir plantes dins d'una habitació i resulta que la quantitat d'oxigen que consumeixen és insignificant al costat de la quantitat d'oxigen que consumeix un animal o una altra persona. Sí que és veritat que en els hospitals es recomana deixar els rams de flors o plantes fora de les habitacions perquè sí que ens poden transmetre algun tipus de bacteria però no, pel mite de què ens consumeixen l'oxigen que nosaltres necessitem.

Tot el que hem vist ens fa replantejar-nos moltes coses i és que moltes vegades pensem que som persones molt cultes en certs aspectes i resulta que més bé som grans ignorants... "Beneita ignorància".

1 de Febrer: Són les ciències avorrides?

En aquesta segona sessió hem començat veient un vídeo de per què la ciència és poc interessant. La majoria de nosaltres hem arribat a la conclusió de què gran part de què això siga així es degut a la mala manera d'aprenentatge que varen tenir els nostres antics mestres en relació a aquesta matèria.

Juanfra ens ha repartit un foli i ens ha fet que dibuixarem un científic, cadascú ha dibuixat un estereotip de què per a ell és i després hem contestat a una seria de preguntes sobre el dibuix adonant-nos de què la majoria de nosaltres teníem una idea preconcebuda del que és un científic amb molts punts en comú (persona major, amb ulleres, amb els cabells rebolicats, etc.).

En aquest punt haurem de parar-nos un poc a reflexionar sobre els estereotips que tenim de les coses i la influència que aquests estereotips (moltes vegades motivats per les noves tecnologies) creen en els més menuts. Els fan adquirir idees que en un futur faran que tinguen una predisposició més o menys favorable cap a les ciències.


La majoria de la gent té una idea negativa cap a les ciències i aquest serà un dels reptes d'aquesta assignatura que tots aconseguim acabar l'any amb la sensació que les ciències són una matèria que pot ser molt divertida i útil i sobretot que pot ser molt interessant per a utilitzar en educació infantil, ja que tots els xiquets naixen amb un científic dins, la curiositat que tenen tots els nens des de ben menuts els fa experimentar sense parar. Perquè matem amb el temps aquesta curiositat?

Per a finalitzar aquesta sessió hem tret unes idees que trobe que és interessant que les tinga'm en conter sobretot a l'hora d'aplicar la metodologia en la nostra aula d'infantil.


Hi ha certs factors que influiran a l'hora d'ensenyar ciències en una classe d'infantil:

• La formació docent implícita.

• Les nostres pròpies actituds cap a les ciències i el seu aprenentatge.

• El coneixement del tema tractat.

• La imatge que tenim de la ciència.

• Les concepcions sobre l'ensenyament i aprenentatge.

Finalment hem realitzat una altra activitat amb pòsits que hem apegat a l'aula amb paraules positives i negatives cap a la ciència i el curiós és que a pesar que la majoria no tenim una bona concepció cap a elles, cada vegada que acaba la classe jo particularment hem quede en gana de saber més coses sobre aquest tema.

30 de Gener: Presentació de l'assignatura

I avui comencem, és el primer dia i realment estic un poc nerviosa, en el meu record l'assignatura aquesta fa uns 10 anys, hem venen imatges a la ment un poc distorsionades, sobre un laboratori a l'antiga facultat d'educació, una excursió a les salines de Santa Pola i un quadern de camp en una llibreta de colors rojos i taronges que segur que si busque per casa encara trobaré. Després d'això res més... ni l'examen que vam fer ni un mínim concepte del qual vaig aprendre (senyal que no degué aprendre res).

És una classe amb pocs alumnes i el mestre pareix un poc desconcertat, ens ha explicat com durà avant l'assignatura i ens hem presentat un a un. La presentació quan comences en un nou grup sempre és molt important i crec que Juanfra ha aconseguit crear un ambient de treball on toTs ens hem sentit molt agust, donant-nos l'oportunitat de coneixern's millor els uns als altres. M ha recordat molt les classes de quan anava a l'escola, ja que sempre he tingut la sort d'estar en una classe xicoteta on tots parlàvem valencià i eixe record de nou a envaït la meua ment, m'he tranquil·litzat molt.

Juanfra ens ha posat un vídeo i ens ha dit que ell sol començar totes les classes aixi. El vídeo d'avui es diu "El abrazo sanador desde el alma".

Vídeos com aquest et fan reflexionar sobre el tipus de societat en la qual vivim, una societat basada en el consum on tot el món té pressa per arribar als llocs de treball on la gent no es para realment a gaudir de l'entorn que l'envolta i on simplement amb una mostra d'afecte podríem fer que les coses canviaren de tal manera...


Una de les nostres feines com a futurs docents serà intentar aconseguir xiquets feliços, xiquets que gaudisquen en allò que fan, que aprenguen un altre tipus de valors al que hem pogut veure en aquest curt, que es convertisquen el dia de demà en persones que ajuden a formar un món millor. Per tot això pense que seria tan important que començaren a canviar el sistema educatiu que tenim en aquest moment... una educació en valors serà sempre molt millor que una educació per a la competitivitat.

Per a finalitzar aquesta entrada dir que els mètodes d'aprenentatge van evolucionant al llarg del temps igual que la societat. Fa deu anys el meu quadern de camp va ser una llibreta on anava anotant tot allò que em pareixia interessant. Aquest any el meu quadern de treball serà un blog que vaig descobrint a poc a poc com fer gràcies a l'ajuda dels companys, dels tutorials del youtube i de la gent que em rodeja. Em pose com a unes de les metes d'aquests mesos acabar sent una experta en tema de blogs perquè men estic adonant que m'agrada prou.

Comencem a caminar juntes

Sempre he sigut una persona molt negada cap a les ciències, tal vegada me les varen fer avorrir de xicoteta o simplement no és un món amb el qual hem trobe còmoda. Siga com siga aquest any elles i jo ens hem tornat a trobar així que aquesta vegada anem a portar-nos millor a veure si per fi podem acabar sent amigues.

En aquest blog podreu seguir el meu camí junt amb la meua nova amiga i descobrireu les vivències que passarem al llarg d'aquests primers mesos. No s'ho pergau, prometem no defraudar-vos.